Ismael
About
Search
Following
-
IKEA innovant com sempre. Aquesta vegada sorprèn a tothom a través d’una campanya de màrqueting on la viralitat la crea ella mateixa.
Pas 1: Creen un perfil a Facebook d’un gerent d’un dels seus establiments
Pas 2: Aquest penja fotografies d’habitacions i llocs pertanyents a la botiga
Pas 3: El primer a etiquetar-se a un mateix a cadascun dels mobles i objectes de la foto, en guanyava un per ell.
Conclusió: Un munt de mobles regalats, encara més gent interessada i observant contínuament les fotos i moviments del gerent de botiga IKEA al Facebook; i finalment, moltíssims més usuaris que han vist com d’altres s’han etiquetat en fotos d’IKEA, han vist/penjat links de fotos i la web, etc…
IKEA innovant també en la manera de fer servir Facebook i fer-hi un bon màrqueting a través d’aquesta xarxa.
-
Poesia a les parets, poesia al carrer.
A continuació us deixo amb dues fotografies de dos poemes que fins fa molt pocs dies es podien veure en alguna paret d’Igualada. Si bé està malament pintar a les parets, també he de dir que m’encanta trobar-me coses com aquestes.
Almenys són agradables de llegir i interessants. Cal aclarir també que estaven en una paret que aparentment sembla d’un tancat mig abandonat o que no hi habita ningú.
-
De com Munich sap cuidar als seus clients en versió 2.0
Fa no res he viscut un exemple de com SÍ que s’han d’introduir les empreses a Internet, a la web 2.0 i a la comunicació amb els clients. Estic parlant de l’empres Munich.
Explico el cas. Tenia per estrenar un pack de 3 mitjons d’aquesta marca, així doncs, dissabte passat obro el paquet i n’estreno el primer parell durant aquell dia. Quina és la meva sorpresa quan al treure-me’ls al vespre veig que un d’ells ja està desfilat i, per si fos poc, té un forat! Decepció total. Mai havia tingut mitjons Munich i em decepcionen totalment.
L’endemà al matí publico aquest twit explicant el tema:
xma: http://twitpic.com/xi32k -Ahir estreno nous mitjons de @munichsports ,després de ni 1 dia desfilats i foradats.Gran decepció amb la qualitat 10:49 AM Jan 10th from web
Això queda aquí, dit, jo ja havia “satisfet” la meva necessitat twitera de l’indignació del forat al mitjó. xD
Ara bé, torno a tenir una sorpresa quan hores després veig al Twitter un missatge dirigit a mi que diu:
xberneda @xma pasam la teva adress Per. Missatge trovem una solucio 4:04 PM Jan 10th from Echofon in reply to xma
Prové d’en Xavier Berneda, un dels responsables de l’empresa Munich. En aquí jo li responc amb el meu correu electrònic. Per la qual cosa rebo una resposta dient que volen l’adreça física, que faran un enviament.
Com que no puc fer un DM a @xberneda ja que no era follower meu, el busco al Facebook i li envio un missatge privat.
Tot això era un diumenge, i dimecres rebo un gran embalum a casa meva provinent de Munich.
L’obro i en el seu interior hi trobo això. Una ampolla de cava de forma singular i amb el logotip de Munich gravat al vidre.
En Resum: En pocs dies i a través d’eines de la Web 2.0, només utilitzant com a canals Twitter i Facebook, compensen a un client que ha tingut mala sort amb un producte defectuós. I molts direu… I el cava tapa forats de mitjó? Doncs no, no ho tapa.
I no només no ho tapa si no que pot portar problemes a la mateixa empresa. Què passaria si 1000 clients de cop comencen a reclamar que tenen un forat al mitjó? Com saben que tothom és legítim? Com saben que ningú menteix, i a més, tractant-se de mitjons, una cosa suceptible al forat? No sabem què passaria. Ni ells ho saben; segurament llavors no hagués rebut resposta.
En tot cas, el cava no tapa el forat, per descomptat, però sí que significa una prova del seu servei post-venda, de detall de recompensa al client, d’atenció vers els compradors, d’intentar tenir content al client perquè “el client sempre té la raó”, de moltes coses més, i sobretot… D’una bona imatge i una associació positiva de la seva marca amb el bon servei i una bona atenció. Aconsegueix que se’n parli i que se’n parli bé. Corregeix un error que ha esdevingut. Fa somriure a un client que havia quedat decepcionat en veure el forat. I en definitiva, un somriure no té preu, no?
-
Vídeo promocional de la nova Temporada de l’Al-Pi-nisme Club Esportiu. Aquest any fa sis anys des de la seva fundació! Qui ens ho havia de dir…
-
Això no ho llegeix ningú, ni tampoc tu.
Aquest tumblr va tenir pocs mesos de vida, deu ser que potser sóc més de blocs impersonals, no ho se.
En tot cas, si ja de per si durant els quatre antics posts publicats això no ho va arribar a llegir ningú, ara encara menys. En tot cas però, ara potser ho reprenc per apuntar-hi quatre coses.
Per això és molt sensat i lògic dir sense cap mena de problema què això no ho llegeix ningú, ni tan sols tu.
-
“Hem aconseguit mil vegades el que podíem somiar”Ferran Adrià
-
Revetlla Sant Joan 2008
-
Save to night - Segals
Entra i tanca les cortines,
només ens cal un raig de llum.
Tu i jo i una ampolla de vi,
i tenir-te amb mi, oh si.Ja sabem que marxo molt lluny,
com desitjo quedar-me amb tu.
Pren el vi i bevem-lo junts,
allarguem aquest patir.Sent la nit, que no s’acabi mai
que demà, demà ja hauré marxat.
Sent la nit, que no s’acabi mai
que demà, demà ja hauré marxat.Crema el tronc i fa fresa,
i crema igual que jo per tu
el demà vindrà per emportar-me,
una mica més lluny.I no és fàcil, haver-se’n d’anar
mira amor, de no plorar
però noia saps que he de marxar,
Senyor que no sigui veritat.Sent la nit, que no s’acabi mai
que demà, demà ja hauré marxat.
Sent la nit, que no s’acabi mai
que demà, demà ja hauré marxat.Demà ve i m’estira la pell,
jo voldria no haver d’anar amb ell,
però noia saps que he de marxar,
Senyor que no sigui veritat.Sent la nit, que no s’acabi mai
que demà, demà ja hauré marxat.
Sent la nit, que no s’acabi mai
que demà, demà ja hauré marxatDemà ja hauré marxat… (x7)
-
“Los brodels de Andorra y Portugal sí nos dieron su apoyo, pero la ristra de países
que terminan en -ia (Letonia, Armenia, Bosnia, Rusia, Ucrania…) se repartieron los puntos entre ellos, como es costumbre. No acabo de
entender porqué, países que se han separado y peleado durante años entre ellos, se apoyan en festivales como el del sábado. Quizás lo de
separarse es sólo una estrategia para así, poder darse los votos entre ellos…”Rodolfo Chikilicuatre
